Poble Nou de Benitatxell

El Poble Nou de Benitatxell té un passat interessant i ric gràcies a les diverses cultures que habitaren els diferents poblats i masos, i que van deixar la seua empenta en la toponímia, llengua en general i algunes construccions i costums. Els primers indicis d’ocupació daten del Paleolític, segons els estudis realitzats a la Cova del Moro. En aquest jaciment i en els forats del Barranc de l’Asbardal també s’han trobat restes del Calcolític (entre 2200 i 1800 aC). I de l’Edat del Bronze, (1800 - 700 aC) es localitzen evidències de pobladors al Tossal d’Arnau i al Tossal Redó. Ambdós se situen en la part més elevada de dos tossals, en una presumible situació de defensa i control del territori. En l’Època Ibèrica (550 - 210 aC) s’ha constatat la presència de tres nuclis destacats. El Tossal de l’Abiar constitueix un assentament amb finalitat defensiva però als seus voltants s’han trobat restes interessants de la vessant del tossal conegut com a Cova de les Bruixes. També hi ha constància de restes ceràmics als Valentins o la Font. Al Poble Nou de Benitatxell es troben importants indicis de l’Època Romana (210-476 aC) a l’Abiar. L’assentament del Tossal de l’Abiar es considera un hàbitat d’explotació agrícola que, a més a més, exerciria un control sobre el territori que l’envoltava. El motiu principal és que es tracta d’una zona rica en aigües subterrànies que afavoria les explotacions agrícoles. Als pous de l’Abiar també han aparegut troballes relacionades amb la producció vitivinícola. Cap al sud de l’actual nucli urbà es baralla la possible existència d’assentaments en el camí de la Roca. Al Pinaret també s’han localitzat diversos materials d’època romana tardana. Un dels llegats més importants de l’Època Islàmica és l’aportació toponímica que apareix, fins i tot, al nom del municipi, Benitatxell (amb referències de Benitagell). D’aquesta cultura es conserven topònims com ara Lluca, Abiar, Alcassar, Moraig (Almoraig), Benicambra, etc. Al 1497 encara existiria un nucli poblacional independent a la partida Lluca. A l’Abiar s’ha detectat l’existència de diverses alqueries del segle XI, amb restes arquitectònics de pous d’aigua, una cova i una casa senyorial. Igualment, hi ha constància d’una necròpolis hispanomusulmana a l’Alcassar. A més a més, a l’antic “Benitagell” s’han documentat estructures com ara sitges o xicotets magatzems d’aliments. Aquesta alqueria estaria ubicada als actuals terrenys de l’església. Per tots els motius esmentats s’evidencia la gran importància de la cultura musulmana al municipi. Al 1244 les tropes cristianes de Jaume I conqueriren la ciutat de Dénia (Daniya) i tot el seu territori on es localitzava el Poble Nou de Benitatxell. Diversos esdeveniments històrics, entre ells l’expulsió dels moriscos de 1609, van conduir al despoblament i abandó de les antigues alqueries àrabs de l’Abiar i de Benitagell entre 1609 i 1617. A partir d’aquesta data es va iniciar la repoblació de cristians vells de Mallorca, conca baixa del Segre i Lleida principalment, i es va construir l’església dedicada a Santa Maria Magdalena (1710), al voltant de la qual es van agrupar els nous pobladors. La població local depenia administrativament de Xàbia, dins del Marquesat de Dénia, fins al 1698, moment en el qual es va constituir com a entitat pròpia. Per aquest motiu, a l’escut es poden veure encara cinc estrelles de la casa deniera. L’Acta d’Erecció de la Universitat de Benitatxell, del 4 de gener de 1698, és testimoni de l’existència de 22 cases, on viurien un centenar d’habitants, entre els nuclis de població de l’Alqueria de l’Abiar i la de Benitatxell. L’Acta marca els límits del territori del municipi i fa referència al “Poble antich que al present està derruït anomenat de Lluca”. En contraposició al poble antic naixeria per tota la comarca l’apel·latiu de “Poble Nou” que dóna el nom a l’actual Poble Nou de Benitatxell.