Teulada Moraira

El mediterrani, cresol de cultures i pont entre civilitzacions, ha marcat la fisonomia d'este municipi al llarg dels segles. L'home habita estes terres des de temps immemorials, els vestigis del paleolític superior i del neolític, trobats en la "Cova dels Cendres", així ho testifiquen. També la cultura Ibera va deixar la seua empremta fins a veure perduda la seua identitat a causa de la romanització del territori. Després dels romans, agricultors i ramaders, i els que possiblement ens van donar el nom, van arribar els àrabs configurant l'esplèndid paisatge abancalat del que hui disfrutem i als que devem molts dels topònims que anomenen les diferents partides del terme municipal. En el s.XIII, amb l'arribada de les hosts de Jaume I, la cultura, les tradicions i els costums que configuren el caràcter amable, alegre i hospitalari d'esta població mediterrània, comencen a germinar. És en 1386 quan es crea jurídicament el terme municipal i poc de temps després, en 1410, rebem la visita d'un il·lustre personatge històric, Sant Vicent Ferrer, el nostre primer turista cèlebre. Els segles XV, XVI i XVII, s'emmarquen dins dels continus atacs dels pirates barbarescos i ens lleguen les que, possiblement, siguen les peces més importants del nostre patrimoni arquitectònic: La torre guaita del Cap d'Or, l'Església-Fortalesa de Santa Caterina i la Sala de Jurats i Justicies. Després de la construcció, en 1744, del la torre que coneixem com Castell de Moraira o de la Mar, i sota la seua protecció, comença a desenvolupar-se un xicotet nucli de població, la principal activitat del qual seria la pesca, però no l'única.En el s. XIX, la comarca de la Marina Alta pateix un important desenvolupament econòmic a causa de l'exportació de la pansa a la resta d'Europa i a Amèrica. El carrer Magatzems, ens recorda que estos edificis van servir per a emmagatzemar les panses que serien traslladades, per la xicotetes barques de pescadors, als grans barcos que fondejaven en la badia i que les portarien al seu destí. La principal activitat econòmica del municipi, l'agricultura - que encara hui ens permet delectar-nos amb el dolç sabor del raïm moscatell romà i amb l'exquisit licor que s'obté de la seua elaboració, la mistela - va perdent la seua importància a mitat del s. XX amb l'arribada de la indústria turística. El Portet i Platgetes són testimonis de l'arribada dels primers turistes a mitjan este segle, però és a finals dels anys 60 i principis dels 70 quan comencem a acollir a tots aquells que volen disfrutar de les bondats del clima, de les belles platges i d'un paisatge meravellós. El visitant que hui s'acosta a conéixer-nos, descobrirà un poble ric en patrimoni, no sols natural, sinó històric, artístic i monumental; i desitjarà aprofundir en la cultura, abundant en històries i llegendes, d'unes gents que l’ acolliran amb el millor del seu caràcter.