Castillo de Penella

Monuments

Les construccions que van formar part del castell de Penella s’ubiquen sobre una petita elevació muntanyosa, escarpada en el seu vessant nord i oest. La part sud presenta un suau pendent pel qual s’accedeix a la part superior. El conjunt del castell està format per una torre d’homenatge de planta quadrada i base atalussada – 4,20 x 3,75 metres de planta i 12 metres d’alçada-, construïda a la part superior amb fàbrica de tàpia i la base de maçoneria. Al costat oest es troba una edificació rectangular de 10 x 3,5 metres de planta i 5 metres d’altçada, per la qual se suposa que s’hi accedia al castell. A la part est encara queden restes de murs molt erosionats, sobretot al cantó nord-est s’observa la presència d’una torre de menor alçada. Finalment, es conserva un aljub de xicotetes dimensions adossat a les torres, en el qual encara es manté l’arrancada de la volta. La llicència de construcció del castell va ser atorgada en 1271, en la qual el rei Jaume I concedeix a Ponç Guillem de Vilafranca les alqueries de Penella i Forminyà, li assigna un territori entre el domini del castell d'Alcoi i el de Penàguila, i també el permís per a construir en la roca de Penella un castell o torre. L’autorització per a construir aquest castell es va produir dins d’una conjuntura política en què el rei Jaume I intenta legalitzar les possessions realitzades pels prohoms des dels primers anys de la conquesta. Igualment, la necessitat de dur a terme noves colonitzacions que restaren al nucli de població indígena, també motiven el sobirà a dur a terme una política de control de les possessions que havien acumulat els cavallers, i repartir les terres sobrants entre els possibles nous colons. La preocupació defensiva que sembla desprendre’s de les seues edificacions s’explica per la seua localització geogràfica, fronterera amb la zona encara controlada pels sarraïns. Així, la possibilitat que es produïsquen noves revoltes semblants a les ocorregudes entre 1248 i 1268, encapçalades per al-Àzraq, obliga l’autoritat reial a reforçar les zones limítrofes amb les aljames o reserves sarraïnes. La zona derruïda correspon en gran part a l’àrea domèstica segons les dades aportades per la intervenció arqueològica. Les construccions identificades en són quatre, independents i de diferents dimensions. Totes s’assenten sobre una plataforma de condicionament de la superfície de la penya, també atalussada al flanc sud. Les investigacions més recents indiquen una ocupació de l’edifici entre finals del segle XIII fins al segle XVI. Adherit a aquest edifici devia córrer un mur defensiu fins a la torre de l’homenatge i vorejaria l’aljub voltat que aprovisionaria la font del vessant. A la dreta es reparteixen l’espai una habitació rectangular d’una planta, la qual va ser aprofitada durant el segle XIX com a trull, i altres dues estances menors amb sostre de teules.