Conjunto Arqueológico Baños De La Reina

Monuments

La badia de Calp, amb la silueta vigilant del Penyal d’Ifac ha sigut des d’èpoques remotes un paisatge admirat i apreciat per les diferents cultures que han format part d’aquestes terres des de l'antiguitat. El jaciment romà d' Els Banys de la Reina en Calp és un paratge coster privilegiat. Situat davant d’una badia d’aigües tranquil.les, amb la protecció del Penyal d’Ifac, encara hui en dia posa els seus braços rocosos a les cristal.lines aigües del Mare Nostrum. El mar i la sal van ser la base i sustent dels antics colons romans, la qual cosa va donar peu a grans intercanvis comercials que han deixat registres fins la nostra època. Aquesta activitat va generar una menuda població que va construir cases sota les dunes costeres, formant un urbanisme selectiu i diversificat. Amb el pas del temps i dels segles, la imaginació popular va ser la que va heretar l’antic llegat, identificant les basses com a “banys de la reina mora”, la qual cosa va acabar donant nom al lloc. Si a més li sumem l’existència d’algunes galeries de desguàs actualment inundades, el mite està servit: aquests eren els túnels que arribarien fins a un misteriós palau, des del qual la “reina mora” anava al seu bany coster. Aquesta creença també forma part del llegat cultural del jaciment. El jaciment dels Baños de la Reina consta de 3 parts: 1. Vicus romà El jaciment romà de Banys de la Reina es un enclavament coster que destaca pel seu magnífic disseny arquitectònic i mosaics. Dins del seu gènere és un dels conjunts més importants de tota la Hispània romana. Encara que fins avui només s’ha excavat un 25% de la superfície, és suficient per a vore la magnitud d'aquesta vila romana que estava dotada de tot tipus de luxes fa 2.000 anys en arrere. Les basses excavades en la roca litoral per la provisió de peix fresc li van dornar nom al lloc, que continua intacte avui en dia. Durant el s. I-II d.C. es van edificar els primers habitatges, un xicotet complex termal conegut com “termes de la Muntanyeta” i una àrea industrial a la qual destaca la construcció d’una singular sínia excavada a la roca que va abastir d’aigua potable el poblat. A finals del s.III d.C. es va alçar una sumptuosa vila de pati circular dotada d’un extraordinari conjunt termal privat. Finalment, al segle V-VI, es van detectar al lloc, punt de principal importància de navegació de l’antiguitat, les calcigades de la conversió al culte cristià amb l’erecció d’una modesta església amb creu grega i una necròpolis adjacent. 2. Conjunt termal de la Muntanyeta A partir dels treballs de remodelació de l’espigó coster, l’any 1993 es van trobar les restes del xicotet conjunt termal, de 500 m2 de superfície, actualment conegut com “les Termes de la Muntanyeta”. Entre les troballes documentades durant l’excavació es conserven varies balses, així com una natatio d’aigua freda (frigidarium), a la qual s’accedía per tres graons. Al seu costat, diferents forns s’encarregaven de mantenir a una temperatura adequada les sales calentes (caldarium) i templades (tepidarium). El sistema de calefacció desenvolupat pels enginyers romans es basava en l’us del sòl amb tous elevats sobre columnes de rajoles (pilae) i parets amb càmares d’aire, construïdes amb tubs de ceràmica (tubuli) que facilitaven la circulació del calor a través de les diferents estances i les mantenien calentes. També es va localitzar una habitació amb paviment formant espigues (opus spicatum), així com altres dependències complementàries destinades l' esplai que van ser revestides amb plaques de marbre gris procedent d’Àlger. 3. Els vivers romans de Banys de la Reina L’existència d’unes grans cubetes dins de la mar, tallades en roca d’arenisca coneguda com “petra tosca” i denominades popularment “Baños de la Reina mora” han sigut els responsables de donar-li nom a tota l’àrea arqueològica. El conjunt, excavat a la mateixa costa, està format per un gran dipòsit rectangular de 165 m2 de superfície total. El seu interior estava subdividit per parets de pedra natural, formant 6 basses comunicades entre sí mitjantçant una obertura en cada una d’elles. L’entrada d’aigua marina es realitzava a través de quatre canals, també tallats en la roca, que permitien la lliure circulació de l' aigua per totes les basses. Aquests canals es tancaven amb comportes perforades, la qual cosa permetia el pas de l' aigua i evitava l’estancament i fuga dels peixos des del seu interior. Encara que aquests vivers o piscines estan relacionats amb la cria del peix viu, no es descarta un possible ús com a jardí aquàtic destinat a la contemplació de la bellesa marina, igual que en altres viles altoimperials del Tirré, on aquestes construccions cares i costoses de mantenir eren una mostra del poder i prestigi social del seu propietari.