El Castellar de la Morera

Monuments

El projecte de recerca arqueològica sobre el jaciment il·licità del Castellar de la Morera, també conegut com el Castellar d'Elx, té com a objectiu documentar, potser, un dels jaciments arqueològics més interessants, controvertits i oblidats que el panorama de l'arqueologia islàmica pot oferir en la província d'Alacant. La recerca ha sigut impulsada pel Museu Arqueològic d'Alacant (MARQ), amb la participació de la Universitat d'Alacant i el suport del Museu Arqueològic i d'Historia d'Elx (MAHE) i ha sorgit com un revulsiu davant l'abandó secular d'aquest important jaciment il·licità, esmentat ja per Cristóbal Sanz en 1621 i dau a conèixer per l'historiador il·licità Pedro Ibarra a la fi dels anys vint del passat segle, però oblidat per la recerca recent. Aquest projecte pretén materialitzar un lloc fins ara invisible i replantejar la problemàtica de l'assentament primerenc musulmà en la regió d'Elx. Es tracta d'una recerca d'equip, dirigida per Pierre Guichard, Sonia Gutiérrez Lloret i José Luis Menéndez Fueyo, amb la col·laboració d'un equip científic que integra entre altres investigadors a Rafael Azuar Ruiz, Javier Martí i Josefa Pascual, recolzats amb el treball tècnic dels arqueòlegs Roberto Ferrer Carrión i Joaquín Pina Mira, a més de diferents experts en camps col·laterals com la prehistòria i la zooarqueología. El seu objectiu primordial és l'explicació històrica de l'assentament a la llum dels convulsos processos de la formació d'una societat islàmica entre els segles VIII i X, entre els quals se situa la problemàtica de la localització del topònim àrab "Al-Askar" (el campament), aparent trassumpte d'una realitat percebuda com a urbana pel geògraf oriental al-Ya’qûbi en la seua obra Kitab al-buldan, datada a la fi del segle IX. L'eventual identificació d'aqueix emplaçament amb el jaciment explorat ha sigut recentment formulada per P. Guichard (2007: 99-105), a partir de la confrontació rigorosa de les fonts àrabs (al-Ya’qûbi, al-‘Udri[1], o Ibn Hayyân[2]) amb el valuós testimoniatge de la Yamhara o tractat de genealogia Ibn Hazm[3], que radica en els districtes i voltants d'Elx al llinatge àrab dels Banû al-Sayh, famós pels seus episodis de dissidència en els castells d'Alacant i Callosa de Segura entre els anys 924 i 928.ugar fins ara invisible i replantejar la problemàtica de l'assentament primerenc musulmà en la regió d'Elx. Es tracta d'una recerca d'equip, dirigida per Pierre Guichard, Sonia Gutiérrez Lloret i José Luis Menéndez Fueyo, amb la col·laboració d'un equip científic que integra entre altres investigadors a Rafael Azuar Ruiz, Javier Martí i Josefa Pascual, recolzats amb el treball tècnic dels arqueòlegs Roberto Ferrer Carrión i Joaquín Pina Mira, a més de diferents experts en camps col·laterals com la prehistòria i la zooarqueologia.