Torreta de Elda

Monuments

Per a R.Azuar, a partir de restes ceràmiques recuperades en la zona en les prospeccions dels anys seixanta del segle XX (ceràmiques blaves i de reflex ceràmic de Paterna), la data de construcció de la talaia es podria situar entre fins del segle XIV i els inicis del segle XV. L'erecció de la torre s'associa al caràcter estratègic i fronterer que l'antiga serra del Portíxol posseïx en el marc dels enfrontaments entre Castella i Aragó durant la Baixa Edat Mitjana, especialment durant la guerra dels Dos Pedros (1356-1370). La Corona d'Aragó mana construir la torre talaia per a mantindre la seguretat del camí entre Elda i Sax, i de manera secundària del camí de La Noguera, que es dirigix cap a Petrer. A instàncies de la reina Sibil·la de Forcia, Senyora d'Elda, el rei Pere I el Cerimoniós disposa, el 15 de desembre de 1386, la creació d'un servici de vigilància i duana de dos hòmens en la torre construïda poc abans en el pas muntanyós, a costa d'un peatge. L'ús de la torre continua almenys fins fins del segle XV, segons es desprén de la concòrdia firmada el 30 d'agost de 1494 entre el III Comte de Cocentaina i el Bisbe de Cartagena. En el protocol notarial se cita el lloc o castell de la Torreta, una de les possessions de Joan Roig de Corella en el senyoriu d'Elda. Posteriorment, es menciona l'existència de la torrassa en el context de la Guerra de Successió. Al desembre de 1705 el Consell de la vila d'Elda utilitza la torre per a vigilància militar. De fet, en un assentament del 13 de gener de 1706 s'informa del pagament del servici de sentinella en la talaia ja denominada La Torreta. Possiblement poc després de la Guerra de la Independència la torre va ser abandonada iniciant-se un deteriorament continuat fins a l'actualitat. És mencionada en l'obra de Montesinos en el segle XVIII, i en la història d'Elda, de Lomberto Amat, a finals del segle XIX, i per tots els cronistes locals posteriors. Es troba situat en la cima d'un turó l'altura topogràfica és de 550 metres. El monticle forma part d'una cadena muntanyosa de semblant altura. Entre dos turons discorre el camí de comunicació entre les poblacions d'Elda i de Sax. Queden a considerable distància les edificacions modernes realitzades amb caràcter de vivendes de tipologia d'adossades, de manera que aquelles agrupacions no alteren la percepció visual del monument. La senda que conduïx a la torre presenta un rudimentari paviment per servir d'accés a una antena de comunicacions. Es tracta d'una torre rectangular cristiana, construïda en tàpia, i quatre ambients annexos de forma rectangular. Respecte a la torre, es conserven les restes d'un mínim de tres cossos de 0.98 metres d'altura. Alguns documents gràfics d'inicis dels setanta del segle passat permeten comprovar l'existència del menys 6 cossos, 6 tàpies que aproximaria la seua altura mínima als 6 metres. No obstant, si prenem com a referència l'altura d'altres torres amb unes dimensions de base semblants, l'altura va poder ser clarament superior. Va poder posseir un mínim de dos plantes, probablement amb sòl de fusta i escales d'accés del mateix material. En les últimes excavacions realitzades no s'ha localitzat l'entrada principal, si bé va poder trobar-se a certa altura, utilitzant-se per a l'accés una escala de mà. (C. Pérez-Olagüe. Basat en l'informe de S. Varela, i en la memòria arqueològica de A. Poveda i J.C. Marquez)