El MARQ és un museu d'arqueologia que aposta per la renovació del sistema expositiu tradicional, entés com una col·lecció de troballes classificades i catalogades correctament. MARQ és un projecte concebut i desenvolupat des del repte de ser el primer museu arqueològic del segle XXI. Un recorregut per la història El passat d'un poble, en els orígens del qual es van succeir diferents civilitzacions, és definitiu en l'evolució i la seua configuració, i així hem de transmetre-ho a tot aquell que s'hi acoste al MARQ. El nou Museu Arqueològic Provincial d'Alacant és molt interessant des del punt de vista didàctic i alhora divertit, rigorós i espectacular. El Museu ofereix també la possibilitat de conéixer el mètode arqueològic. En tres sales, la Sala d'Arqueologia de Camp, la d'Arqueologia Urbana i la Sala d'Arqueologia Subaquàtica, es disposen escenografies, audiovisuals i interactius que permeten endinsar-se en les tècniques que utilitzen els arqueòlegs per a descobrir el passat i s'ofereix informació valuosa exposada d'una manera atractiva i didàctica. A més, el Museu compta amb espais expositius per a mostres temporals i instal·lacions necessàries per a desenvolupar tasques d'investigació, conservació, restauració, catalogació i divulgació. Els diferent àmbits temàtics ofereixen al visitant l'oportunitat de realitzar un apassionant passeig per la història. El Museu rep el visitant i l’enquibeix en l'espai geogràfic d'Alacant, on s’hi mostra l’oferta paisatgística i monumental tan rica i variada d'aquestes terres. A partir d'ací comença el recorregut històric per les sales permanents de prehistòria, cultura ibera, cultura romana, edat mitjana i edat moderna i contemporània. En el MARQ, les distintes àrees expositives estan vinculades mitjançant blocs temàtics introductoris que donen una continuïtat cronològica als continguts i són recolzats amb espais interactius que inclouen informació detallada sobre jaciments, descripció de peces arqueològiques exposades, formes de vida dóna les diferents cultures.
El Santuari del Pla de Petracos, situat al terme municipal de Castell de Castells, constitueix un dels més destacats exemples a tota Europa d'Art Macroesquemàtic i està declarat com a Bé d'Interès Cultural i Patrimoni de la Humanitat. La importància del jaciment duu a la Diputació Provincial d'Alacant a posar-lo en valor mitjançant la millora dels seus elements de divulgació, protecció i dels accessos al conjunt, obres que van quedar inaugurades el 3 de març de 1998. La institució provincial d'Alacant impulsa a través del Museu Arqueològic Provincial (MARQ) un programa de Rutes d'Art Rupestre que, baix la tutela de l'Administració Autonòmica i amb la col·laboració del municipi de Castell de Castells, pretén millorar la protecció de les manifestacions artístiques, alhora que fomentar el seu coneixement, facilitant l'accés i instal·lant taulons explicatius. El jaciment de Pla de Petracos pren el nom de la partida on es troba. Es tracta d'un conjunt d'abrics i una cova situada al marge esquerre del Barranc de Malafí, dins d'un marc geogràfic que queda delimitat pel mar i les serres d'Aitana, Mariola i Benicadell. El seu accés es realitza a través d'una pista rodada que parteix del Km. 7 de la carretera de Benigembla a Castells de Castells, i comunica la partida on es troba el jaciment amb el Terme de La Vall d'Ebo. El jaciment se situa a 500 m s/n/m/ i té unes coordenades cartogràfiques de 38º 45' 38" lat. N. i 03º 30' 19" long. I. del meridià de Madrid. Descobert en 1980, queda compost per huit abrics, dels quals cinc presenten motius pintats en un vermell intens perfectament visibles. D'aquests, quatre, que resulten pròxims entre ells, conserven representacions adscrites al denominat Art Macroesquemàtic, manifestació vinculada al Neolític més antic, i l'altre conserva part d'una representació d'Art Llevantí, manifestació cronològicament posterior a les pròpies d'Art Macroesquemàtic. La representació de la figura humana constitueix el seu tema central, destacant la figura de l'orant, amb els braços estesos cap amunt. Enfront del mateix, a uns metres de la paret rocosa sobresurt del terreny una gran pedra que podria tenir relació amb el significat de les representacions pictòriques. Al costat d'aquestes figures, que de vegades conformen grups o parelles, abunden motius geomètrics, destacant les serpentiformes o meandriformes formats per grosses bandes sinuoses de desenvolupament vertical. El Pla de Petracos és un dels millors jaciments amb art rupestre de la Comunitat Valenciana. En els temps que es van realitzar les pintures era un santuari: un lloc de trobada i culte de gents unides per profundes creences, en les quals la fertilitat i la fecunditat, el cicle agrícola o els vincles familiars cobraven un especial protagonisme. Aquest santuari d'Art Macroesquemàtic, declarat Bé d'Interès Cultural i Patrimoni de la Humanitat, es troba en un paratge esplèndid. La seua visita és una magnífica oportunitat per a gaudir de la naturalesa en un entorn privilegiat. Actualment el santuari del Pla de Petracos és un lloc habitual de visita i un dels centres turístics més importants d'aquest entorn muntanyenc de l'interior de la província d'Alacant, que ha generat una gran riquesa per als municipis de la zona com Castell de Castells. La posada en valor del jaciment permet gaudir, aprendre i comprendre l'Art Macroesquemàtic amb un equipament cultural d'excepcional importància.
És l’edifici civil més antic que es conserva a la ciutat. D’estil barroc, data de 1685 i es troba situat al costat de la Basílica de Santa Maria. Inicialment va estar concebut com a magatzem de cereals. També va tenir funcions docents (escola de comerç) i finalment va acabar com a museu. Les seues sales alberguen una important col·lecció d’art del segle XX, constituïda principalment per obres donades per Eusebio Sempere. També acull obres de Chillida, Picasso, Dalí i Miró entre d’altres.
Nascut a Villena, Antonio Navarro Santafé va ser un gran escultor que dominava la imatgeria religiosa, tant en talla com marbre, i el retrat en bust, a més de ser considerat un dels millors escultors animalístics d’Espanya. Algunes de les seues obres més famoses són “El Monumento al Oso i y el Madroño”, a la Porta del Sol de Madrid, o “El Monumento a Caballo”, a Jerez de la Frontera, així com els grups taurins que es poden contemplar en el seu museu. Navarro Santafé va ser també autor del Monument a Ruperto Chapí, que es troba enfront del Teatre Chapí, a Villena; i de l’actual imatge de la “Virgen de las Virtudes”, patrona de Villena, després d’haver sigut destruïda la primitiva talla durant la Guerra Civil. El Museu va ser concebut pel propi artista en la planta baixa de la casa que havia sigut el seu estudi. En ell és possible conéixer el seu llegat a través de moltes de les seues obres de menor grandària, a més d’esbossos del mateix autor dels seus més importants creacions.
El Museu d’ Aigües d’ Alacant està ubicat en un dels llocs més típics del barri antic d’Alacant, la plaça del Pont, al costat d’una de les entrades al parc de l’Ereta, a la vessant de la Muntanya del Benacantil, al cim del qual es troba el Castell de Santa Bàrbara. Es tracta d’un espai cultural i didàctic on els visitants podran conéixer la història de l’aigua a la ciutat. Al costat del museu es troben els pous de Garrigós. Encara que existeixen dubtes al respecte de l’origen d’aquestos aljubs, es creu que almenys un d’ells data de l’època de dominació musulmana, si bé la resta són del segle XVI. Malgrat això, en la seua configuració actual van ser realitzats al segle XIX amb l’objectiu de pal·liar els efectes de les prologades sequeres que patia la ciutat. Van deixar de ser utilitzats fins a l’any 1898, data en la qual es va començar a dur aigua des de la propera localitat de Sax. Les capacitats d’aquestos habitacles, excavats en la roca, són 141.000, 275.000 i 425.000 dm3.
Situat en ple cor d’Alacant, a la ZONA VOLVO DEL PORT, el Museu Volvo Ocean Race és un modern espai expositiu on el visitant trobarà un lloc interactiu per coneixer de primera mà el món marítim, i on coneixerà els navegants més intrèpids i sentirà les meravelles que amaguen els oceans. Un recorregut per la història de la regata i el món marí a través d’una “museografia” d’última generació. En definitiva, un museu únic al món que versa sobre el desafiament nàutic més exigent del nostre temps. La regata considerada “l’Everest de la Vela”. La regata Volvo Ocean Race. EL RECORREGUT Història: Creada el 1973 com Whitbread Round the World Race, el 2001 va passar a anomenar-se Volvo Ocean Race. Coneixereu la seua història, anècdotes i les seues diferents edicions. Tecnologia: Descobrireu de forma interactiva tots els aspectes tècnics de la regata, així com les parts i evolució de les embarcacions. La vida en coberta: Mitjançant jocs i recursos interactius es simula la vida a bord d’un Volvo Open 70, autèntic Fórmula 1 del mar. Els oceans a l’actualitat: Coneixereu els ecosistemes marins i el perill que l’acció humana comporta per a la supervivència d’aquests hàbitats. Herois i llegendes: El desafiament extrem d’aquesta regata ha convertit molts dels seus tripulants en herois. La seua capacitat de sacrifici i esperit de superació els ha catapultat al món de les llegendes. La volta a casa: Després de nou mesos de lluita, esperit d’equip i superació, arriba el moment de les emocions. El moment de rebre a la meta, la benvinguda de familiars, admiradors i de milions d’espectadors que segueixen aquesta heroica aventura de la volta al món. La sala de control: El recorregut finalitza a l’envidriada sala que alberga el Centre d’Operacions de la regata. El lloc que centralitza la informació permanent dels vaixells, la informació meteorològica, els factors de seguretat dels tripulants. Una finestra oberta al cor i cervell de la Regata. Un espectacle en viu inigualable. A més de l’exposició, el museu compta amb un open bar, una àrea de shopping, activitats infantils i activitats complementàries que faran les delícies de tots els visitants que acudisquen al Museu.
Un dels atractius de Rojales, és un conjunt de coves excavades a la muntanya al segle XVIII, realitzades per miners murcians que van arribar a Rojales per treballar en tasques agrícoles. La seva experiència com picapedrers els va portar a construir el seu estatge a la roca, donant lloc a una veritable trama urbana subterrània que, més tard, davant la precarietat de les cases de canyes i fang, va constituir la llar de generacions de rojaleros fins a principis del segle XX . D’aquesta manera, aquest curiós nucli arquitectònic delimita a Rojals pel sud i constitueix un interessant atractiu que el turista no ha d’oblidar visitar en el seu pas pel municipi. Se situen en aquest entorn l’Ecomuseu de l’Hàbitat subterrani i el Soc artesanal.
No estar a Elx a l’agost ni, en els anys parells, a la fi d’octubre i començaments de novembre, no és raó per a no viure intensament el Misteri. El Museu Municipal de la Festa va nàixer en 1997 amb la idea d’atrapar en l’espai i en el temps part de la màgia que embolica el Misteri, o Festa d’Elx, i per a donar-lo a conèixer als qui, per visitar la ciutat fora del període de les representacions, no poden presenciar-les en directe en la basílica de Santa Maria. Disposa de dues sales: en la primera, integrada en les dependències de la Casa de la Festa (seu del Patronat del Misteri i lloc d’assaig dels cantors), es mostren elements relatius a la posada en escena, com a cartells antics, instruments, vestits dels cantors i una maqueta de la basílica. Efectes especials Però l’autèntic atractiu del museu es troba en la segona sala, que ocupa la nau de l’ermita de Sant Sebastià, últim vestigi conservat en la ciutat del gòtic català del segle XV, que va servir de local d’assaig de la Capella fins a la inauguració de la Casa de la Festa, en 1988. Al seu interior, les noves tecnologies reviuen la història i l’emotivitat que envolta a aquesta extraordinària representació, mitjançant un audiovisual de mitja hora de duració, conduït per un dels personatges del Misteri, l’apòstol Sant Jaume (Santiago), acompanyat amb espectaculars efectes especials. Llibres i records El museu disposa d’una petita tenda per a portar com a record algun element de la iconografia del Misteri i de la Verge de l’Assumpció; també venen llibres, CDs i DVDs de la Festa. La planta superior es destina a arxiu i centre d’investigació. Al costat del museu, en la Casa de la Festa (que conserva part de la façana de l’antic hospital de Caritat, dels segles XV i XVI), es poden adquirir les entrades per als Assajos Generals que es realitzen els dies 11, 12 i 13 d’agost i, els anys parells, el 29 i 30 d’octubre.
El Centre d’Investigació Marina (CIMAR) és un centre on es duen a terme activitats destinades a CONÉIXER un mitjà tan pròxim i al mateix temps tan desconegut com és l’ambient marí, la seua biodiversitat i el seu entorn, a fi d’ENSENYAR com aprofitar els seus recursos de forma responsable i contribuir a PROTEGIR este fràgil ecosistema, col·laborant-ne en el seu ús racional i en l’ordenació. El centre, fruit d’un conveni entre l’Ajuntament de Santa Pola i la Universitat d’Alacant, va iniciar el seu camí l’any 2005. Amb aquesta finalitat, es va adequar l’estructura d’un antic quarter de carrabiners construït en els anys 20 –quarter de la Torre d’Enmig-, amb una ubicació privilegiada als peus de l’escull coral·lí fòssil de Santa Pola i a pocs metres del litoral. Instal·lacions: El CIMAR compta amb instal·lacions preparades per a la investigació, com els laboratoris; per a la docència, amb l’aula de pràctiques; i per a l’exercici d’activitats socioculturals, amb l’aula de conferències i la sala d’exposicions. A més, el centre està dotat amb la infraestructura necessària per al treball en la mar i per a acollir estades llargues en la zona i compta amb una estació sismològica dins de la Xarxa Espanyola de Control Sísmic.
Download your Alicante guide!