Iglesia Fortaleza Santa Caterina Mártir

Religiosos

L'Església Parroquial de Santa Caterina va ser construïda com a església-fortalesa, per a salvaguardar els ciutadans en cas d'atacs de pirates barbarescos. Consta en l'actualitat de dos parts ben diferenciades: la primitiva del segle XVI, i una sèrie d'ampliacions que van dónes del segle XVIII als nostres dies. Esta part primitiva, es presenta com un temple de nau únic orientat cap a llevant, amb quatre trams, altars entre contraforts, volta de mig punt a base d'arcs, tercelets i un absis poligonal de cinc costats amb volta estrelada, que en la clau te l'escut d'armes de la parròquia. Segons les últimes investigacions sabem que va treballar en este temple, i quasi amb tota seguretat el va projectar, Joan Cambra, important arquitecte que va deixar edificis molt notables com l'església de Pego i Sant Miquel dels Reis a València. La primera ampliació (s.XVIII) intenta donar una forma de creu llatina com a prolongació de l'antiga planta gòtica. També és canvia l'orientació de l'altar major d'Est a Oest i s'obri la porta d'estil neoclàssic: la "Porta Nova". També aleshores desapareixen totes les característiques defensives que aquesta església tenia com a fortalesa. Avui tan sols podem observar algun tram de muralla en la part posterior del temple. Després d’aquesta primera ampliació és construïxen la capella de la Comunió – avui advocada a Sant Vicent Ferrer, i que alberga una relíquia del sant i la imatge de vestir del s. XVIII -, i les noves dependències de la Sagristia, entre els segles XIX i XX. Finalment és dóna pas a l'erecció d'un nou campanar, al voltant de 1895. Aquest campanar és un bell exponent de les torres hexagonals de tradició medieval. Té unes dimensions de 24 metres de perímetre a la base i una altura de 31 metres. De gran importància és l'òrgan, construït en l'estil sonor romàntic per l'empresa valenciana Successors de Randeynes, a cavall entre els segles XIX i XX. L'església va ser restaurada l'any 1979.